Itineraria de reflejos, lírica y melancólica, dejo parte de mí en cada paisaje que visito, pero no hallo donde quedarme.. empapado, continúo mi camino, a donde quiera que dé.

Aquesta tarda, des de Sabadell, hem viatjat al Africa i al Japó, per conèixer a boixos, petitos i grans, que van ajudar als seus pobles.. i hem aprés a fer el so de la pluja, i a cridar al arc de Sant Martí, i per qué els ocellets portan els colors de les flors..
Avui, a la plaça del Dr. Robert, tothom hem tornat a ser una mica nens (uns més que els altres).