Itineraria de reflejos, lírica y melancólica, dejo parte de mí en cada paisaje que visito, pero no hallo donde quedarme.. empapado, continúo mi camino, a donde quiera que dé.

els castellers

Apinya
aguanta
no caiguis
recolza't
jo t´arrapo
ens arrapem
Empeny
tots empenyem
pateix
patim
fins i tot les faixes pateixen
Se'n van la música
el soroll
són ells
som nosaltres
som tots
Amunt
més amunt
aguanta
només una mica més ..
Som
el nen que s'enfila
ens enfilem
l'home gairebé trencat
patim
la dona orgullosa
respirem
Arrenquem
a aplaudir ..
I som
el primer nen
el darrer home
les dones que criden
celebrant el seu poder
Creixem
som.
traduit a`l catalá per Anónima