vaig néixer lluny, en una ciutat sense cel
ara camino per les teves ombres mentre el sol brilla
i observo a la gent que passa
aquest tebi hivern juga a ser ja primavera
penjant petites flors de les copes dels arbres
però la nit és freda i humida
la lluna plena llueix alta
tants punts de vista, tantes mirades
de vegades em pregunto a on pertanyo
i no hi ha resposta
el temps passa a poc a poc
i sento que encara sóc un rodamón
als carrers de Sabadell
els meus peus estan cansats de passos torts
anar cap avall sembla anar cap a endavant
no hi ha pluja, no hi ha fum
no hi ha camí que sembli portar a la llar
sovint em pregunto cap a on vaig
i no hi ha resposta
les coses succeeixen a poc a poc
i sento que encara sóc un bufó
als carrers de Sabadell
